Tarragona

Anfiteatre (PMTTgna.)

Tarragonaés una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i capital de la província de Tarragona. El municipi te una població aproximada de 134.000 habitants, banyada pel
mediterrani a la costa Daurada, amb una tradició històrica i patrimoni artístic la converteixen en una atracció turística de primer ordre.

El seu origen es remunta a l’antiga Tarraco Romana, capital de Hispania Citerior Tarraconensis.
motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 

http://www.tarragonaturisme.cat/

Reus

Casa Navàs

Situad al cor de la Costa Daurada, Reus és reconeguda turísticament com a ciutat de compres, així com pel seu patrimoni d’estil modernista i per la seva estreta vinculació amb l’universal arquitecte Antoni Gaudí.

D’origen medieval i amb quasi mil anys d’història, la ciutat va viure el seu moment d’esplendor a partir del S. XVIII, gràcies a l’exportació de l’aiguardent que es produïa a la ciutat.

A finals del segle XIX i principis del XX, es van construir a Reus els grans edificis d'estil modernista, esdevenint, després de Barcelona, la ciutat modernista més important de Catalunya. En l’actualitat, la ciutat compta amb un dels conjunts d’edificis d'estil modernista més importants d’Europa, que es poden descobrir amb la Ruta del Modernisme, un itinerari pels 26 edificis d’aquest estil més destacats de la ciutat , entre els que destaquen especialment les obres del gran arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que va construir a Reus l’Institut Pere Mata, la casa Navàs, la Casa Rull i la casa Gasull.

Ciutat de Gaudí, Reus també conserva els indrets més emblemàtics de la infància i joventut de l’arquitecte, que podreu conèixer passejant per la Ruta Gaudí, així com un modern centre
d’interpretació dedicat exclusivament a la vida i obra del geni, el Gaudí Centre.

 

Actualment, l’esperit emprenedor que sempre ha caracteritzat la ciutat es veu reflectit en el gran dinamisme comercial del centre històric, diversificat i de gran qualitat, i en la intensa vida cultural i festiva, amb una àmplia programació que es desenvolupa al llarg de tot l’any.

www.reusturisme.cat

 

Ruta del Cister

La Ruta del Cister és una expressió que identifica un territori concret format per les comarques de l'Alt
Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell i els seus 65 municipis.

El seu nom es deu al fet que el patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques té un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Els tres monestirs cistercens són l’esquer de La Ruta del Cister però aquesta marca va més enllà dels monestirs, de la seva monumentalitat i sobrietat, ja que descobreix unes comarques amb tradicions pròpies, una riquesa de paisatges....

A partir de l’enllaç dels tres monestirs, el visitant pot descobrir un territori ric en cultura, patrimoni,
natura, vins i caves, festes i tradicions, artesania... www.larutadelcister.info



Monestir de Poblet

Entrada Monestir de Poblet

Esta declarat Patrimoni Mundial per l’UNESCO. El monestir de Poblet es un dels millors exemples de l’arquitectura religiosa de Catalunya i molt probablement de tota la península.

 

Va ser fundat per Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, qui al va cedir a l’Ordre Cistercenca.

Els reis d’Aragó el  van escollir com panteó reial i es convertí en un dels centres culturals mes destacats de l’època, obtingué especial notorietat la seva biblioteca. Es un conjunt monumental de gran valor, els seus edificis mes rellevants daten dels  segles XII al XV.  www.poblet.cat



 



Monestir de Santes Creus

Claustre Monestir de Stes. Creus

Esta ubicat a la comarca de l’alt Camp. A prop del riu Gaià.



El conjunt es un excel·lent exemple de les influencies arquitectòniques seguides pels monestirs cistercencs. La
seva construcció es prolonga en el temps entre els segles XII i XVIII. La façana de l’església, romànica del segle XI i te un espectacular ventall gòtic.
Es de planta de creu llatina, amb tres naus i cinc capelles. El claustre es gòtic i va ser construït per Jaume II al 1313. Al terra de la Sala Capitular estan esculpides les tombes de diversos Abats del Monestir. 

www.larutadelcister.info/es/santes-creus

 



Vallbona de les Monges

Vista del Monestir de Vallbona de les Monges

El Monestir va pertànyer a l’Ordre Cistercenca. Fundat per Ramon Berenguer IV cap el 1173. L’església te planta de
creu llatina, amb nau única i coberta de volta de cursaria. Damunt el creuer es troba el cimbori del segle XIII. La capçalera te tres capelles rectangulars. Exteriorment destaca la façana romànica, decorada amb arquivoltes, a el timpà es desenvolupa el relleu de la Verge flanquejada per dos àngels. A l’interior es troben les tombes de Violant, esposa de Jaume I, i de la seva filla Sancha. Al sud de l’església es troba el claustre i les dependencies, entre elles en
destaca la Sala Capitular amb planta rectangular.  www.monestirvallbona.cat



 



Montblanc Medieval

Muralles Medievals de Montblanc

Conserva un conjunt medieval d’excepcional interès, al que no li falta un recinte emmurallat, que es a mes un dels millors conservats de Catalunya. El seu centre històric esta declarat De d’Interès Cultural. La millor opció per recórrer la vila, es deixar el cotxe fora de les muralles i visitar a peu el seu casc antic. Entre les construccions mes notables, destaca l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, gòtica (segles XIV-XVI), amb una portada barroca (segle XVII); l’església de Sant Miquel, de façana romànica (segle XIII) i cos gòtic (segle XIV); i l’església de Sant Marçal, també gòtica (segle XIV).

El recinte medieval compte també amb un gran nombre d’edificis civils gòtics, com el Palau Real (segla XIV), el Palau del Castlà (segle XV), les Cases Alenyà (gòtica) i Desdergue (segle XVI), i la casa Josa, d0rigen medieval.

Fora de les muralles cap destacar els edificis gòtics de l’església  de Sant Francesc (segle XVI) i el Hospital de Santa Magdalena (segles XIV-XVI).     www.montblancmedieval.cat

 

 



Prades

Vista de l'esglesia i plaça de Prades

El poble es troba al centre de les muntanyes de Prades, a 950 m d'altura. La vila, antiga capital del comptat de Prades –vinculat a la casa reial catalana: la reina Margarida de Prades fou muller de Martí I l'Humà.

Presenta un important conjunt monumental amb la bella i característica pedra rogenca del Triàsic que li ha donat el sobrenom de la vila vermella.

Cal admirar els portals de les muralles, la plaça porticada, la famosa i bella font esfèrica del Renaixement i el basament de les torres.

Prades és, actualment, un important centre residencial, té una justa anomenada pel seu clima i pel seu paisatge, ja que es troba enmig d'un entorn natural impressionant. De Prades, en són famoses les seves patates, castanyes i mel.

www.prades.info



 

Castell de Escornalbou

Vista del Castell d'Escornalbou

Monument documentat ja el 1153. Tant el castell, centre d'una amplia baronia, com l'església de Sant Miquel foren la seu d'una canònica agustiniana fins el 1574. Posteriorment, va passar als franciscans que hi varen romandre fins el 1835. En la primera dècada del s. XX fou adquirit pel Sr. Eduard Toda que el va restaurar i reconstruir lliurement. Allà hi va aplegar interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca.

Els elements més notables del conjunt són l'església romànica (s. XII-XIII), les restes de la sala capitular i del claustre, així com la vivenda del Sr. Toda, curosament restituïda, la visita de la qual ens permetrà observar com era una casa senyorial de principis del 1900. Des dels arcs del claustre i, en especial, des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim del conjunt, es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona. www.muntanyescostadaurada.cat/punts-interes/castell-de-escornalbou





PARC NATURAL DEL DELTE DE L'EBRE, situat dins la zona que la UNESCO (28 de Maig del 2013), ha declarat l'EBRE nova reserva de la Biosfera.

Parc natural del Delta de l'Ebre

La zona humida més gran de Catalunya és una de les més importants de la regió Mediterrània. La desembocadura del riu que dóna nom al conjunt de les nostres terres constitueix un parc natural de primer ordre amb una incomparable riquesa de flora i fauna que el fan únic i excepcional. Amb una superfície total de 7.736 hectàrees comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià.

Dins la seva basta extensió s'hi troben les basses de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i 'Encanyissada; així com les illes de Buda, Sapinya i Sant Antoni; les penínsules de la Punta de la Banya i del Fangar, els erms de Casablanca i els ullals de Baltasar.

Més de 500 espècies diferents li confereixen un gran potencial pel que fa a la vegetació, on hi destaquen els canyissars, les jonqueres, els eucaliptus i els lligaboscs de riu. No cal però oblidar l'arròs, el llegum estrella de la zona, la producció del qual ocupa grans extensions de terreny deltaic. Pel que fa a la fauna, els ocells tenen una gran importància a la zona on s'hi quantifiquen entre 50.000 i 100.000 exemplars de 300 espècies diferents.

El clima humit propicia l'hàbit idoni per a insectes i invertebrats, mentre que els diversos graus de salinitat de l'aigua facilita que s'hi puguin trobar un gran nombre de peixos entre els que destaquen les anguiles, els molls i els reigs, que conviuen amb espècies introduïdes com el silur. Les condicions climàtiques i del terreny, conjuntament amb la seva bellesa natural, permeten al visitant contemplar un gran espectacle on l'aigua del riu i del mar en són els protagonistes principals.

Multitud de rutes i activitats complementen l'oferta de la zona del Delta de l'Ebre i dels municipis que l'alberguen.

 www.terresdelebre.org

www.turismeriberaebre.org

www.riberaebre.org

 

Priorat i Serralada del Montsant

Vinyes del Priorat

Una terra de costers; feréstecs cingles i esquerps rocams. D’amagats fondals i barrancs frescals. De feixes planes com la mà, riuets netíssims i trossos assolellats i ben conreats.
 

Un món de poblets que cap plaga, ni gelada; ni conquesta ni aiguat, n’han minvat la força. Des dels temps en què es visqué en coves, els que construïren marges i espones. Des dels dies en què desemboscaren serres i plantaren
costers, els que bastiren ponts, ermites i castells. 

Conegueu doncs els homes i dones de la comarca del Priorat que han conreat l’amor a la terra i la vida al camp. I els nouvinguts que s’han vist per sempre més seduïts per la màgia d’un lloc on els àngels pugen escales i la sang té
gust de vi.

www.turismepriorat.org

www.prioratenoturisme.com